Emotiva despedida de Josep Pons al Liceu amb Mahler
- Maria José Fernández Biel
- hace 1 día
- 5 min de lectura
El Liceu acomiada al seu director musical Josep Pons dirigint la Vuitena Simfonia de Gustav Malher.
Orquestra Simfonica del Gran Teatre del Liceu, E. Teige, J. Wagner, E. Villalon, B.Taylor, M.Fujimura, M. Spyres, N. Brownlee. A. Dohmen, Cor del Liceu, Coro Nacional de España, Polifonica de Puigreig, Cor Vivaldi. Director Josep Pons. (24 de juliol de 2025)
El Gran Teatre del Liceu ahir al vespre va viure mes que un concert una festa de comiat del que ha estat el seu director musical al llarg de 14 anys i que malgrat alguns temps difícil ha desenvolupat una gran tasca de renovació de l’orquestra, assolint un nivell de qualitat remarcable. Previ al propi concert, el President Salvador Alemany a l’escenari va tenir unes paraules de lloança i agraïment al mestre Pons tot fent-li entrega de la insígnia del Liceu, recordant que segueix vinculat al mateix com a Director Honorífic. Tot això seguit d’un vídeo sobre de la tasca desenvolupada per Pons al llarg d’aquests 14 anys.
Desprès d’aquests prolegòmens va començar el concert, abordar la monumental i complexa Vuitena de Malher, no deixa de tenir un cert risc. Confesso que valorar musicalment en justa mesura el global del concert resulta difícil, especialment degut a les dificultats acústiques, que des del lloc on em trobava eren importants, la gran quantitat d’intèrprets, (simfonia dels mil) obliguen a utilitzar un gran espai que influeix en la seva percepció global, els nombrosos cors estaven situats al fons de la caixa de l’escenari, estic segura que des d’altres ubicacions la recepció era mes unificada.
Malgrat això la música en general va brillar, si ve el primer moviment Veni Creator Spiritus va presentar alguns desajustos, també degut a la seva complexitat musical, inclús els solistes vocals no van estar del tot afortunats, però tot va anar trobant el bon camí i al segon moviment basat en l’escena final del Faust de Goethe, la interpretació va ser cuidada, molt mes equilibrada, precisa i subtil tant de l’orquestra com dels solistes instrumentals i vocals assolint moments de gran expressivitat. Els cors malgrat la dificultat que suposa conjuntar grups de diferent precedència i trajectòria, van estar a gran nivell, especialment al tram final.
El concert va acabar amb el públic dempeus i amb moments de gran “emoció” especialment per part de Josep Pons i els membres de l’orquestra dels que es va anar acomiadant personalment.
MJFB

El Liceu despide a su director musical Josep Pons dirigiendo la Octava Sinfonía de Gustav Mahler.
Orquesta Sinfónica del Gran Teatro del Liceu, E. Teige, J. Wagner, E. Villalón, B. Taylor, M. Fujimura, M. Spyres, N. Brownlee. A. Dohmen, Coro del Liceu, Coro Nacional de España, Polifónica de Puig-reig, Coro Vivaldi. Director Josep Pons. (24 de julio de 2025)
El Gran Teatro del Liceu anoche vivió más que un concierto, una fiesta de despedida del que ha sido su director musical durante 14 años y que, pese a algunos momentos difíciles, ha desarrollado una gran labor de renovación de la orquesta, alcanzando un nivel de calidad destacado. Antes del propio concierto, el presidente Salvador Alemany en el escenario tuvo unas palabras de elogio y agradecimiento al maestro Pons entregándole la insignia del Liceu, recordando que sigue vinculado al teatro como Director Honorífico. Todo esto seguido de un vídeo sobre la labor desarrollada por Pons a lo largo de estos 14 años.
Después de estos prolegómenos empezó el concierto, abordar la monumental y compleja Octava de Mahler, no deja de tener cierto riesgo. Confieso que valorar musicalmente en justa medida el conjunto del concierto resulta difícil, especialmente debido a las dificultades acústicas, que desde el lugar donde me encontraba eran importantes, la gran cantidad de intérpretes (sinfonía de los mil) obliga a utilizar un gran espacio que influye en su percepción global, los numerosos coros estaban situados al fondo de la caja del escenario, estoy segura de que desde otras ubicaciones la recepción era más unificada.
A pesar de esto, la música en general brilló. Si bien el primer movimiento Veni Creator Spiritus presentó algunos desajustes, también debido a su complejidad musical, incluso los solistas vocales no estuvieron del todo afortunados, pero todo fue encontrando el buen camino y en el segundo movimiento, basado en la escena final del Fausto de Goethe, la interpretación fue cuidada, mucho más equilibrada, precisa y sutil tanto de la orquesta como de los solistas instrumentales y vocales logrando momentos de gran expresividad. Los coros, a pesar de la dificultad que supone conjuntar grupos de diferente procedencia y trayectoria, estuvieron a gran nivel, especialmente en el tramo final. El concierto terminó con el público de pie y con momentos de gran “emoción”, especialmente por parte de Josep Pons y los miembros de la orquesta, de los que se fue despidiendo personalmente.
MJFB


The Liceu bids farewell to its musical director, Josep Pons, as he conducts Gustav Mahler’s Eighth Symphony.
Gran Teatro del Liceu Symphony Orchestra, E. Teige, J. Wagner, E. Villalón, B. Taylor, M. Fujimura, M. Spyres, N. Brownlee, A. Dohmen, Liceu Choir, Spanish National Choir, Puig-reig Polyphonic Choir, Vivaldi Choir. Conductor: Josep Pons. (24 July)
Last night, the Gran Teatro del Liceu hosted more than just a concert; it was a farewell celebration for the man who has been its musical director for 14 years and who, despite some difficult moments, has done a magnificent job of revitalising the orchestra, raising it to a level of outstanding quality. Before the concert itself, President Salvador Alemany took to the stage to offer words of praise and thanks to Maestro Pons, presenting him with the Liceu’s insignia and noting that he remains linked to the theatre as Honorary Director. This was followed by a video showcasing Pons’s work over the past 14 years.
Following these preliminaries, the concert began; tackling Mahler’s monumental and complex Eighth Symphony is not without a certain degree of risk. I must admit that it is difficult to assess the concert as a whole musically, particularly due to the acoustic difficulties, which were significant from where I was sitting; the large number of performers (the ‘Symphony of a Thousand’) necessitates the use of a vast space, which affects the overall experience, and the numerous choirs were positioned at the back of the stage; I am sure that from other seats the sound was more cohesive.
Despite this, the music as a whole shone. Whilst the first movement, ‘Veni Creator Spiritus’, had a few missteps, partly due to its musical complexity and even the vocal soloists were not entirely at their best, but everything gradually fell into place, and in the second movement based on the final scene of Goethe’s Faust the performance was meticulous, far more balanced, precise and subtle, both from the orchestra and the instrumental and vocal soloists, achieving moments of great expressiveness. The choirs, despite the difficulty of bringing together groups from different backgrounds and with varying levels of experience, performed to a very high standard, particularly in the final section. The concert ended with the audience giving a standing ovation and moments of great ‘emotion’, particularly from Josep Pons and the members of the orchestra, to whom he bid a personal farewell.
MJFB




Comentarios