Sabadell triomfa amb Der Fliegende Holländer

The Temporada d'Òpera de Catalunya, the Sabadell Opera, had never dared to perform Wagner and for the first time, yesterday, presented Der Fliegende Holländer at the Teatre de la Faràndula in Sabadell.

Although it is a short Wagner, it is not easy at all, neither scenically nor musically. The Sabadell Opera, however, always surprises us. The commitment of the Sabadell Opera has been capital. Not only to stage Der Fliegende Holländer but to do so with a young cast and above all with a very young musical director. The Valencian Josep Planells Schiaffino demonstrated that you don't have to be Barenboim to conduct Wagner excellently. His baton was fresh, intense, passionate and at the same time dramatic. At times too slow and not great, but in general his conducting was one of the strongest points of last night. The Orquestra Simfònica del Vallès sounded wonderfully almost all night in a very excellent reading of Wagner, however, there were also weak and scattered moments, which will surely improve throughout the 6 scheduled performances. Some critics have already said that it has been a failure, I don't know what world they live in, but let them try with Sabadell's budget to produce a Dutchman of the quality of this one.

The Cor Amics de l'Òpera de Sabadell, together with the Cor Bruckner Barcelona, ​​were responsible for marking the vocal strength of this complex piece. Der Fliegende Holländer allows you to listen to them separately and it must be said that yesterday the female choir sounded much better than the male one. The complex high-pitched cries, always similar to those of the Valkyries, (Johohe! Hallajo! Hohoha! Hallojo! in the first act or Steuermann! Lass die Wacht! in the third) did not sound compact and sounded forced at some point, but in general they gave a great performance.

José Antonio López played the Flying Dutchman. His voice is a miracle due to the deep color it has and the vocal strength of which he is capable. He is truly a perfect voice for the Dutchman but, although he had many extraordinary moments such as in Die Frist ist um, in many others the voice projected towards the ground and was not swallowed up by the orchestra. In the final invocation, the most important phrase of the entire Wagnerian piece, den fliegenden Holländer nennt man mich, he had no strength and lacked the roundness and projection, of which he is perfectly capable and we hope to hear in other performances.

The great winners of the night were Maribel Ortega as Senta and José Ansaldi as Erik. Let them be brave in Sabadell, this couple next year can perfectly sing a Tristan und Isolde or a Siegfried and do it with great strength and quality. They turned out to be two extraordinary singers who, despite some small details, sang their complex roles with an energy and beauty that must be highlighted. Senta in her Ballade was extraordinary, some will say that she shouts too much, but since when do Wagnerian singers not have to shout? Don't the famous onomatopoeias of the Valkyries shout? Well, I can see her perfectly singing a Brünnhilde or an Isolde and I am convinced that she would do fantastically. As for José Ansaldi, we also witnessed the discovery of a Chilean Heldentenor and we think he is wonderful.

As if that were not enough, Sava Vemić as Daland was another Galactic singer, of the quality of Bayreuth itself. His voice was most certainly the best of the whole night. He is an unforgettable Daland due to the dark and imposing color of his voice and his technique. Both he and the entire cast had the diction of the wagnerian German with a score of 10, except Jorge Juan Morata who was about 4 or 5 points short of reaching 10. The latter as Steuermann did not shine. Elisabeth Gillming's Mary was beautiful and powerful.

Emilio López's staging was attractive, traditional and beautiful. Especially the video and AI projections that were one of the great successes of the night, not the lighting that left some of us in the audience, due to a couple of white spotlights reflected in mirrors, blinded and I particularly ended up watching the opera with sunglasses.

One part was mentioned about the costumes of this Fliegende Holländer. Along with Ester Martín, we witnessed one of the greatest costume performances that have ever been seen in Sabadell, at the level of the great theaters of the world. Els velluts, l'holandés, Daland, every outfit of Martín was delicate and detailed and will shine much more than the scenery.

Dr. Eloi de Tera

La Temporada d'Òpera de Catalunya, la Òpera de Sabadell, no s'havia atrevit mai amb Wagner i per primer cop, ahir, presentava un Der Fliegende Holländer al Teatre de la Faràndula de Sabadell.

Malgrat és un Wagner curt, no és gens fàcil, ni escènicament ni musicalment. L'Òpera de Sabadell però, sempre sorprèn. L'aposta dels de Sabadell ha estat majúsucula. No només posar en escena Der Fliegende Holländer sinò fer-ho amb un cast jove i sobretot amb un director musical joveníssim. El valencià Josep Planells Schiaffino va demostrar que no cal ser Barenboim per dirigir un Wagner de forma excel·lent. La seva batuta va ser fresca, intensa, apasionada i alhora dramàtica. En alguns moments massa lenta, però en general la seva direcció va ser un dels punts més forts de la nit d'ahir. L'Orquestra Simfònica del Vallès va sonar pràcticament tota la nit de forma meravellosa en una lectura de Wagner molt excel·lent, ara bé, també hi hagué moments fluixos i dispersos, que segurament aniràn millorant al llarg de les 6 funcions previstes. Alguns crítics ja han dit que ha estat un fracás, no sé en quin món viuen, però que es posin ells amb el pressupost de Sabadell a treure un Holandés de la qualitat d'aquest. I el que escriu es va pagar ell mateix l'entrada.

El Cor Amics de l’Òpera de Sabadell, junt amb el Cor Bruckner Barcelona, van ser els encarregats de marcar la força vocal d'aquesta complexa peça. Der Fliegende Holländer permet escoltar-los per separat i cal dir, que ahir el cor femení va sonar molt millor que el masculí. Els complexos crits en agut, sempre semblants als de les Valquiries, (Johohe! Hallajo! Hohoha! Hallojo!, al primer acte o Steuermann! Lass die Wacht! al tercer) no varen sonar compactes i s'oïren forçats en algun moment, però en general van realitzar una gran interpretació.

José Antonio López encarnava a l'errant holandés. La seva veu és tot un miracle pel color profund que té i la força vocal de la qual és capaç. És realment una veu perfecta per l'Holandés, però, malgrat que va tenir molts moments extraordinaris com en Die Frist ist um, en molts altres la veu projectava cap a terra i no era engolit per l'orquestra. En la invocació final, la frase més important de tota la peça wagneriana, den fliegenden Holländer nennt man mich, no va tenir cap força i li va faltar rotunditat i projecció, de la que és perfectament capaç i esperem sentir en altres funcions.

Els grans triomfadors de la nit van ser Maribel Ortega com a Senta i José Ansaldi com a Erik. Que siguin valents a Sabadell, aquesta parella l'any que ve pot perfectament cantar un Tristan und Isolde o un Siegfried i fer-ho amb gran força i qualitat. Varen resultar ser dos cantants extraordinaris que, malgrat alguns petits detalls, va cantar els seus complexos papers amb una energia i bellesa que cal remarcar. Senta a la seva Balada va ser extraordinària, alguns diran que crida massa, però des de quan no han de cridar les cantants wagnerianes? Les famoses onomatopeies de les Valquíries no es criden? Doncs jo la veig perfectament cantant una Brünnhilde o una Isolde i estic convençut que ho faria fantàsticament. Pel que fa a José Ansaldi, també, vam assistir al descobriment d'un Heldentenor xilè i ens sembla una meravella.

Per si no n'hi havia prou, Sava Vemić com a Daland va ser un altre cantant galàctic, de la qualitat de Bayreuth mateix. La seva veu va ser amb molta seguretat la millor de tota la nit. És un Daland inoblidable pel color fosc i imponent de la seva veu i per la seva tècnica. Tant ells com tot el cast portaven la dicció de l'alemany wagnerià amb nota de 10, menys Jorge Juan Morata que li faltaven uns 4 o 5 punts per arribar al 10. Aquest últim com a Steuermann no va brillar. La Mary de Elisabeth Gillming va ser bonica i potent.

La posada en escena de Emilio López va resultar atractiva, tradicional i bonica. Sobretot les projeccions de video i AI que van ser un dels grans encerts de la nit, no la iluminació que a alguns de platea, un parell de focus blancs reflectits en miralls, ens van deixar cecs i jo particularment vaig acabar mirant l'òpera amb ulleres de sol. Cal una menció a part pel que fa al vestuari d'aquest Fliegende Holländer. A càrrec d'Ester Martín, hem assistit a una de les millors caracteritzacions de vestuari que mai s'han vist a Sabadell, al nivell dels grans teatres del món. Els velluts, l'holandés, Daland, cada vestit de Martín era delicat i detallista i va brillar molt més que l'escenografia.

Dr. Eloi de Tera